Història

Aquesta entitat va néixer de la iniciativa d’un grup de pagesos i treballadors, gairebé tots de la fàbrica “Borràs”, amants de l’art i de la cultura. Amb l’aprovació dels Estatuts el 22 de desembre de 1918, es constitueixen amb el nom de “SOCIEDAD CORAL, RECREATIVA, DE INSTRUCCION Y DE AHORRO”, nom que recull el doble objectiu pel què va ser fundada: l’esbarjo i l’auxili mutu en cas de necessitat, seccions ambdues amb atribucions ben diferenciades.

L’any 1919 es posa en marxa la secció Coral i un any després s’estrena el primer estendard en una gran trobada de Cors de Clavé.

El primer local social fou al primer pis de “Cal Llobet”. El lloc, de dimensions reduïdes, disposava d’un petit escenari que no permetia representar-hi obres teatrals, llevat de petits sainets. A més, s’hi feien balls, sardanes, vetllades literàries-musicals i cinema.

L’any 1926, any en què es representen els Reis per primera vegada, s’amplià el local. Mancava però resoldre el problema de l’escenari, cosa que no es va poder aconseguir. L’any 1928, en una assemblea, es proposà el trasllat de “La Verbena” al local de “Cal Rojas”, però la majoria dels assistents no acceptaren la idea. El mateix any, en aquest local, s’hi establia un grup de teatre anomenat “Agrupación Artística -El Cor del Poble-“.

El 1935, en assemblea ordinària, és acceptada per majoria la proposta de fer el trasllat a l’antiga sala de ball situada al carrer del Riu, que es fa efectiu a començaments del 1936, any en què es va celebrar el primer Carnestoltes.

En esclatar la Guerra Civil declinaren, com és de suposar, les activitats artístiques i culturals, mantenint-se però les recreatives fins a finals de l’any 1938. Durant deu anys, aquesta societat va romandre inactiva, pel fet que el local va ser ocupat el 1939, després de la guerra, per servir d’esbarjo dels soldats que formaven part del destacament de recuperació militar que era a Cal Gallifa. Malgrat el mal estat en què va quedar el local, la Junta va intentar recuperar-lo, però el seu propietari s’hi oposà, donant comiat a “La Verbena”.

La represa d’activitats després de la Guerra bé de la mà de les Caramelles, que fou l’element que va fer ressorgir els grups que havien continuat estant inactius. Un cop guarides les ferides de la Guerra Civil, la Junta del “Cuadro Artístico Sanjuanense” que actuava a “Cal Rojas”, varen tenir una reunió amb alguns membres de “La Verbena”, encaminada a la unificació d’ambdues entitats, i el 26 de desembre de l’any 1949, la Junta de “La Verbena” convocà una assemblea al local de les Escoles Nacionals, en la que s’acordà per majoria de vots la unificació, alhora que es derogaven les funcions de la Germandat. El 5 de febrer del 1950, es va celebrar al local de “Cal Rojas” una assemblea conjunta de les dues entitats en la qual els 240 socis que s’hi van reunir acceptaren per unanimitat la proposta de la fusió de les dues entitats, aportant cadascuna d’elles el seu patrimoni.

Dels anys cinquanta hem de destacar que en el mateix any es parla de construir un nou local i es fan gestions per a la compra d’un terreny, amb resultat negatiu. Un any més tard s’organitza la primera Festa Major, que s’anirà repetint en anys successius, gairebé de manera continuada, i que temporalment (1977) passarà al relleu a la Comissió de Festes de l’Ajuntament, per a tornar-la a organitzar de nou ininterrompudament des del 1987. El 10 de maig del 1953 s’acorda la formació de l’Esbart de Dansaire, pel desembre de l’any sobre es representen per primer cop Els Pastorets i a l’octubre del 1957 es celebra el primer Ball del Most.

L’any 1959 es manifesta la necessitat de que a la Junta hi hagin vocals que representin les diferents seccions de l’Entitat, cosa que a la pràctica no es reflecteix fins l’any 1964.

L’any 1960 es reprèn la idea de l’adquisició d’un terreny i la construcció d’un nou local. Es crea una comissió votada pels socis, els treballs de la qual resultaren un cop més infructuosos.

La primera part de la dècada dels seixanta, “La Verbena” pateix diverses sotragades econòmiques, en part fruit de l’infortuni: un temporal s’endugué l’envelat, gran nevada de l’any 1962, perdudes en la Festa Major, quotes desfasades,… Amb tot “La Verbena” va col·laborar per als damnificats de les inundacions del Vallès. La tendència canvia de signe durant la segona meitat d’aquests anys. L’any 1965 s’adapten els estatuts de l’Entitat a la Llei D’associacions del 28-12-64 i es produeix un significatiu augment de quotes per adaptar-les a les necessitats del moment; aquest augment, en part, sembla que va provocar una considerable davallada del nombre de socis, que es recupera parcialment uns anys després. De fet., el nivell de socis assolit l’any 1965 constitueix el sostre de l’Entitat (398). Un any després, amb la creació del soci Juvenil, s’estableixen les tres classes de socis que romanen en l’actualitat: Juvenil, Numerari i Jubilat, per bé que les dues darreres ja feia temps que hi eren. Igualment, en aquest mateix 1966 s’estrena l’Himne de “La Verbena” i neix el butlletí “Coses Nostres”, publicant una entrevista amb el soci núm. 1 de l’Entitat; el butlletí tindrà vida fins l’any 1974.

L’any 1967 es torna a posar en marxa l’Esbart de Dansaire, i el 29 de desembre del 1968 es celebren els actes del 50è aniversari que comencen amb el bateig de la Plaça d’Anselm Clavé i clouen, l’any sobre, amb la col·locació de la primera pedra del que es pensava podria ser el nou local.

Precisament l’any 1969, en assemblea extraordinària s’aprovà l’adquisició del terreny del carrer Maragall, amb la intenció de construir-hi un nou local del qual amb anterioritat ja se n’havien encarregat el plànols. No obstant quedava com a qüestió pendent l’ordenació urbanística del sector. Les dificultats sorgides en les gestions amb l’Ajuntament van fer que el projecte no fructifiqués i quedés només en un intent, malgrat que fins i tot, com abans hem esmentat, s’havia fet l’acte de benedicció i col·locació de la primera pedra (19-10-69).El fet obre una acusada crisi de l’Entitat i en aquestes circumstàncies, la Junta que es va formar va donar una nova orientació a l’Entitat. La sala de “La Verbena” es va guarnir per a fer-se servir de discoteca per a la distracció del jovent i se li va donar el nom del Tupí. Passats dos anys es constata la falta d’acceptació de la discoteca i es busca un altre canvi d’orientació. Així durant l’any 1973 s’organitza un grup de Majorets que es va presentar en la Cavalcada de Reis del 1974, any en què el grup tingué la màxima activitat, la qual de mica en mica va anar decreixent fins a eclipsar-se tres anys després. També es comencen les projeccions de cinema, que en un principi foren cada quinze dies; aquesta activitat va durar uns quatre anys.

L’any 1975, principalment els problemes econòmics derivats d’un considerable dèficit en la Festa Major, foren el detonant d’una nova crisi, que també va ser superada un any més tard.

De la darrera part de la dècada dels setanta cal destacar el sanejament econòmic, la no entesa amb l’ajuntament per seguir organitzant la Festa Major, la formació del Cor Mixta i la inauguració i benedicció del nou estendard del Coro (1978) i el de l’Esbart (1979).

Els anys vuitanta són en conjunt, anys de força activitat, i d’aquesta època data el Reglament de Règim Intern d’aquesta Entitat.

L’any 1981 l’Esbart de Dansaire estrena vestuari propi i s’inicia una festa que des d’aleshores s’ha celebrat cada any: l’Aplec de la Sardana.

En l’Assemblea general de l’any 1982 es crea una comissió gestora per a remoure la situació enrevessada dels terrenys que l’Entitat té en el sector Matarrodona i afectats pel nou Pla d’Urbanisme. A mitjans d’any arribà una proposta d’adquisició d’un terreny adscrit a la zona industrial en el nou Pla d’Urbanisme, situat entre el canal de les fàbriques, el riu i els dos ponts. Les gestions de l’operació, que abarcaren també a altres entitats, derivaren en una entesa entra “La Verbena” i la “Joanenca de Pesca”, que van quedar com a titulars en un 50% cadascuna, operació que va ser possible ‘per l’emissió’ de cèdules amortitzables i altres d’aportació a fons perdut.

Aquest mateix any “La Verbena” organitzà actes per a la recollida de fons destinats a les inundacions catalanes que van ser donats a la Residència d’Avis de Gironella.

El 1983 es presenta l’Agrupació Musical i el 1984 l’Entitat accepta la invitació a participar en els actes d’agermanament amb la localitat andalusa de El Rubio. També, aquest any, visità la nostra entitat el Molt Honorable President de la Generalitat Jordi Pujol, visita que a nivell de poble, es repetirà en dues altres ocasions, amb motiu de les inauguracions del Pavelló Municipal d’Esports i de l’Escola Pública Collbaix.

Com altres fets rellevants d’aquesta dècada destacarem la I Trobada d’ex-dansaires (1985), la participació en els actes amb motiu del II Congrés de la Llengua Catalana i en la inauguració de l’Escola Municipal de música de Sant Joan de Vilatorrada amb un concert a càrrec de l’Agrupació Musical (1986).

L’any 1988 ens depara moments ben diferents tal com l’escissió voluntàriadel Grup de Teatre Xirois; la creació en el si de l’Entitat del Grup Organitzador de la Festa Major, que roman encara actiu i els actes del X aniversari de la Coral Mixta amb la participació de la Coral Sant Jordi.

Finalment s’acaba de pagar el terreny del carrer del Pont i poc després s’acorda la divisió en dues parts corresponents a les respectives entitats propietàries. S’informà de les dificultats tant en l’ordre administratiu, derivades de la qualificació d’ús de la zona, com en l’orde econòmic per poder emprendre una acció encaminada a construir-hi un nou local. Circumstàncies posteriors conduïren a “La Verbena” a exercir el dret de compra de la part de la “Joanenca de Pesca”.

De l’etapa dels noranta destaquem la voluntat de seguir endavant malgrat els problemes que dóna l’estat d’un local on s’acorda no fer-hi cap acte públic. Però és sens dubte l’adquisició del local actual (1991), la nota més remarcable així com el fet de convertir-lo en el que ara és. Per això ha estat necessària una operació econòmica que inclou la venda del terreny del carrer del Pont i altres operacions financeres, a part d’una constant i acurada gestió envers l’obtenció de subvencions i ajuts diversos, incloent-hi aportacions personals desinteressades en diners, espècies o treball.

A part d’aquest fet significatiu, “La Verbena” es fa càrrec dels Gegants de Sant Joan (1990), creant un “Grup de Geganters i Grallers”. En el si de l’entitat, s’inicia una política encaminada a atreure a la gent amb la celebració de balls periòdics al local social, constata un augment aproximat d’un vint per cent del nombre de socis i acaba amb un ambiciós programa per a celebrar el 75è Aniversari de la fundació de l’Entitat que va començar amb una important exposició retrospectiva i que inclou com a acte rellevant la representació de la sarsuela “Cançó d’Amor i de Guerra” (1993).

L’any 1995 es crea el Grup de Sant Antoni que recupera la festa dels Tres Tombs que molt temps enrere anava a càrrec del Gremio de Arrieros, Tocineros y Similares i s’havia deixat de celebrar. El 1999 es constitueix el Grup de Teatre de Veterans amb la intenció de recuperar en part el que havia estat el quadre escènic de l’entitat i també al cap d’un temps s’incorpora novament el Grup de Teatre Xirois, havent-hi d’aquesta manera dues ofertes teatral pròpies.

La història que correspon al segle XXI és molt recent i roman amb més facilitat a la memòria col·lectiva i de cadascú. És per això que no ens volem estendre, no sense destacar el fet de seguir participant de la dinàmica cultural del poble i també celebrant moments espectaculars com va ser la Trobada d’Exdansaires amb motiu del 60è aniversari de l’Esbart.

No volem acabar aquesta ressenya sense manifestar que La Verbena es deu al poble, al país i a la seva gent i que participa en esdeveniments i actes de país com han estat el Congrés de la Llengua Catalana, el Correllengua o bé la Flama del Canigó, la Marxa de Torxes o l’ofrena floral al monument de Lluís Companys.

I volem seguir fent història més enllà dels cent i que sigui per molts anys.